Iñaki i l'SDADV: aclariment

Bon dia,


Ja fa uns quants anys que vaig agafar el costum de llegir diversos diaris cada matí mentre esmorzo. I quina sorpresa la meva quan, aquest matí, veig que l’Andrés Luengo diu al seu article d’opinió d’avui que s’afegeix humilment “a l’Oriol, a l’Iñaki, al Landry, i als altres que han tingut el valor de dir les coses pel seu nom” mentre defensa l’SDADV i el cànon a les escoles per l’ús de contingut audiovisual a les aules.
I com que resulta que jo sóc un Iñaki, que sóc d’Andorra i que estic implicat en el món de la música, em fa l’efecte que em toca aclarir un parell de cosetes, perquè no em queda gaire clar si el Sr. Luengo es refereix a mi o no.

Com ja sabeu els que m’heu seguit durant aquests anys, sempre he publicat la meva música gratuïtament a la xarxa (no publico en format físic de moment). Dono l’opció de pagar pels àlbums més recents, ja que tenen millor qualitat que no pas els primers, i permeto a l’usuari establir el preu que vol pagar (us prometo que m’enduc més d’una sorpresa!). La meva música també està disponible a l’Arxiu d’Internet en format Creative Commons (i es pot fer servir de manera absolutament gratuïta tot respectant certes condicions). També he actuat sempre de manera gratuïta (llevat de quan han insistit en pagar-me).
Com podeu veure, a mi no m’importa gaire cobrar per la meva música. No obstant, puc entendre perfectament que algú que s’hi dedica de manera professional (és a dir, que per aquesta persona sigui un ofici) vulgui una retribució justa i equitativa. Absolutament.

Dit això, vull deixar clar que mai he expressat públicament cap mena de suport a l’SDADV o a la taxa a les escoles, no represento a ningú (només a mi mateix, i encara!), ni tinc pensat fer-ho. Només entenc aquestes dues postures: la meva (una mica happy-flower, us ho concedeixo) i la de qui vol cobrar per la seva música, però mai he dit ni diré si estic a favor o en contra de l’existència de l’SDADV i de la taxa. Sí que admeto haver fet servir la presència d'ambdues coses per a promocionar la meva música al·legant que la meva es podia fer servir gratuïtament sense haver de pagar cap taxa.
Sóc un àngel una mica diabòlic, què hi voleu fer?

Insisteixo, encara no m’ha quedat gaire clar si el Sr. Luengo es referia a mi quan parlava d’aquest “Iñaki”, que ara potser estic aquí escrivint per no res.
Només em queda citar a la Mylène Farmer, tant si es referia a mi com si no: c’est pas moi.

Comments

Popular Posts